SECAFGOD som un grup de Tortosa (TARRAGONA) que es va formar l’any 2.001

Tots els components proveníem d’altres formacions (de Hardcore Melòdic o Metal), cap d’elles coneguda ni amb res gravat.

Només hem realitzat una vintena de concerts, bé en pubs o festes organitzades per nosaltres, però amb una notable afluència de públic.

Al febrer del 2.005, quan vam tenir prou cançons, vam escollir-ne 5 i vam decidir gravar-les.

Resultat d’això és la nostra Demo ‘NINE’, gravada als estudis Rocketes (Castelló) durant un parell de caps de setmana.

No estem per cap discogràfica, i la demo és auto finançada.

Ens resulta difícil descriure el tipus de música que toquem, ja que intentem fer sempre “el que ens demana el cos...”. De totes maneres podríem dir que es tracta d’una música Dura i Melòdica al mateix temps, ‘Metal’ sense més.... (sembla contradictori, però no ho és, es nota al escoltar les cançons).

Les lletres de les cançons són en anglès.

 Aquí adjuntem un extracte d’una entrevista de “Musica en viu”, on exposem la nostra historia i es reflexa un poc la manera de veure les coses.....

 Secafgod és un grup de música no molt convencional. Format a Tortosa l’any 2.001 i amb un estil Metalcore, compta amb 5 membres: Òscar (cantant), Lluís (Guitarra rítmica), Jordi (Batería), Carlos (Guitarra solista), Òscar López (Baixista).

Quan decidiu crear el grup? Amb quina finalitat?

La idea de formar un grup sorgeix més o menys cap a l’any ’95. Erem un grup d’amics que passàvem les tardes patinant i divertint-nos. Suposo que va ser influenciats per la música que en aquells temps acompanyava el moviment de l’skate (hardcore) la que ens va fer plantejar la possibilitat de formar un grup. Cap de nosaltres teníem idea ni de música ni de tocar cap instrument, però ens emocionava i motivava el moviment i l’ambient que rodejava els concerts. Així que en un primer moment Òscar, Carlos i Vilàs (ex-baixista de Secafgod) vam decidir posar en marxa aquest projecte sota el nom de “DOG FACES”, fent un estil Hardcore melòdic.

Poc després es van unir al grup Jordi (actual bateria) i Jaume Estupinyà (ex-guitarra), tots dos provinents d’un grup de Death Metal. Va ser així com, poc a poc i a foc suau, l’estil del grup va anar evolucionant i tot fusionant els dos estils hem anat adquirint caràcter més seriós i elaborat, fent cap al que nosaltres solem anomenar Metal-core (per definir-ho d’alguna manera).

Després d’algunes proves amb diferents companys (Ceprià, Paco, Ivan,...) van arribar al grup Lluis (guitarra rítmica) i J.Carlos (baixista). La formació era en aquest moment bastant sòlida, i vam decidir canviar el nom per SECAFGOD (DogFaces llegit de dreta a esquerra), més acord amb l’estil de música que fem.

Just després del concurs Ebremúsik, el baixista ens va haver de deixar per motius personals, i en el seu lloc va venir Oscar López, aconseguint així la formació definitiva

La finalitat del grup per això no ha variat, i continuem buscant les sensacions que només un “directe” pot oferir, cara a cara amb el públic, intentant transmetre “a la nostra manera” la energia i força que porten les cançons.

L’estil Hardcore tradicionalment prové de les zones urbanes, molt poblades. Quina acollida heu tingut a Tortosa i les Terres de l’Ebre?

En realitat estem contents de la reacció de la gent jove de Tortosa, ja que des d’un principi (aquells entranyables concerts a la Petja) sempre hem gaudit d’una afluència de públic considerable. Suposem que això és degut a que vam ser el primer grup de Hardcore de Tortosa, i en aquells temps aquest estil musical despertava una gran expectació i hi havia molt bon ambient.

Després d’un periode de poca activitat, mentre gestavem la nostra evolució cap al Metal-Core, suposavem que la acollida de la gent seria molt minoritaria en comparació a l’etapa anterior, per la complexitat de la música. Però no va ser així, i vam tenir una grata sorpresa als concerts al comprovar que la gent reaccionava molt positivament, possiblement a causa de la gravació de la nostra primera demo “Nine”.

Hem de donar les gràcies a tots aquells que ens han donat suport incondicional des del primer moment i que han entès la nostra evolució.

Quina és l’essència del vostre grup, és a dir, què voleu transmetre amb la vostra música?

La nostra música intenta reflexar realitats i sentiments quotidians, les frustracions i satisfaccions que pot experimentar qualsevol individu en diferents moments de la seva vida. Això ho fem amb unes lletres que intenten ser molt properes i ambigües a la vegada, de forma que cadascú es pugui sentir identificat, fent la lletra seva, d’acord amb les seves vivències. Tot això recolzat per una música que expressa alegria, tristesa, eufòria, ira,......en consonància amb el que transmet la lletra en aquell moment (tasca gens fàcil d’aconseguir).

Les nostres lletres poden pareixer pessimistes en un primer moment, però si llegim entre linies ens adonem que porten un missatge d’auto-superació i ens encoratgen per fer front a les dificultats que ens podem trobar.

Resumint: “Per molt enfonsat que et pugues sentir, al final sempre es pot trobar una sortida....”  

Vau participar en l’edició del IV Festival Ebre Musik, a Tortosa. Heu participat en altres concursos? Què aspireu com a grup?

No, no hem participat en cap altre concurs d’aquest tipus, i de fet, no ens vam plantejar l’Ebre Musik com a “concurs”, sinó com un concert més, en el que s’ha de donar el màxim, com sempre. La sorpresa va ser quan el jurat ens va triar com a guanyadors en el 2.005

Nosaltres tenim les idees molt clares, sabem on volem arribar i el que hem de fer per aconseguir-ho. Només cal estar convençut del que estàs fent, fer-ho el millor possible i transmetre aquesta seguretat a la gent que escolta la teva música.

Aspiracions?......Arribarem tant lluny com podrem, i si no és així, almenys podem dir que ens hem divertit en l’intent. De moment ens conformem amb poder expandir una mica els nostres horitzons i tocar, tocar molt.....el demés ja vindrà.

Aquest any 2.007 ens hem presentat també a un concurs de bandes, l`”Emergenza festival”, que consta de varies fases per poder tocar a Barcelona, i això suposem que es una manera d’obrir-nos les portes a altres escenaris i altres tipus de públic.